4. Origens de l’Acròpolis d’Atenes. Des de l’època Micènica (1600-1100 ane.) fins l’època Arcaica (800-496 ane.)

En aquesta entrada explicarem, a continuació, el desenvolupament arquitectònic de l'Acròpolis des d'època micènica fins època arcaica.

En el mil·lenni II ane. a l’època micènica, l'Acròpolis fou el primer assentament d'Atenes. Es va construir un palau, que més tard s’envoltà per una muralla de blocs irregulars i ciclopis formant una ciutadella fortificada. Ja a l'Època Micènica, l'acròpolis serveix de santuari, on s'hi construeixen diferents temples i llocs de culte. Actualment, se conserven restes d’aquesta muralla que fan 3,30 metres de llargària i 5 metres de profunditat. Concretament aquestes restes es troben als peus de l’Atena Niké. Així doncs, cal arribar a la conclusió que el poble micènic aporta la configuració d'un espai conegut, a la Grècia continental, com acròpolis.

En aquesta època no hi ha terra més famosa que Grècia, deixant a la història una pitjada molt profunda. Segons Isaac Asimov, "tota la civilització occidental descendeix directament de l'obra dels antics grecs". En aquest període Atenes era una ciutat relativament petita i sense importància. Però va anar agafant força, fet que va permetre que el poble, descontent per la dominació cretenca, es rebel·lés en contra d'aquest poder. Els grecs d'èpoques posteriors conservaven el record d'un heroi, Teseu, que posà fi al tribut que Atenes pagava a Esparta.

Rere les invasions dòriques, Atenes va sofrir una època de pobresa artística, amb la qual se varen construir alguns edificis de característiques austeres, dels quals queda poca cosa, i molts historiadors suposen que és en aquesta època quan se li dóna una funció d’habitatge a l’ Acròpolis i es dedica el culte a Atena. Cal saber que durant aquests segles foscos per l'art clàssic, es va canviar el sistema monàrquic, per un sistema oligàrquic al 683 ane., ja què, abans d'aquest sistema, el poder pertanyia a un "arcont", un governant. Segons la tradició atenenca fou al 1068 ane. quan la reialesa arribà al seu fi amb el darrer rei, Codro. D'aquest període oligàrquic destaca el noble atenenc Cilón que s'apoderà de l’acròpolis, però el poble es negà a ser sotmès.

Al segle VI, era la residència i refugi dels tirans d’Atenes. Durant aquest segle, anomenat època arcaica, Atenes no va desenvolupar-se molt en quant a tècniques artístiques, però si que gràcies a les Reformes de Solón i amb el ressorgiment de l'artesania i el desenvolupament del comerç, Atenes es converteix en un gran nucli econòmic, cultural i polític. Conseqüentment, l’ Acròpolis adopta gran importància convertint-se en un dels santuaris més venerats del món grec. En aquesta època es derivaren les primitives construccions de fusta, substituint-les pels nous edificis monumentals amb pedra. Entre les renovacions destacam els pòrtics d’accés, un temple en honor a la deessa Atenea Polias i l’ampliació d’un temple arcaic, el que seria el Partenó.

Així se pot afirmar, a falta d'evidències que ho contradiguin, la hipòtesi que les ciutats gregues dels segles VII i VI ane. mostraven gran majestuositat en els seus edificis públics.

Bibliografia

- ASIMOV, Isaac, Los griegos, Alianza Editorial, Madrid, 1986 (1981)

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

3. Ubicació i Recorregut

A aquesta entrada vos presentam la ubicació de l’Acròpolis d’Atenes i el recorregut pel seu interior, mitjançant la fotografia i el vídeo adjunt que mostra una reconstrucció digital en 3D.

El vídeo en 3D ens presenta una reconstrucció digital de l'Acròpolis d'Atenes i ens fa un petit recorregut per mostrar-nos alguns dels seus edificis.
L'inici de la projecció és d'una visió distanciada i general des de la part baixa de l'escala monumental d'entrada, mostrant també els Propileus. Aquí es veu ja la reconstrucció del temple d’Atena Niké amb el seu basament i la construcció sobre el tudó com possiblement era l'original. Continua amb una visió cap a l'esquerra, on hi ha les estances adossades al Propileu, després ja enfoca cap al centre dels Propileus i el gran pòrtic d'entrada. Es veuen alguns detalls, sobretot pel que fa a les columnes, les seves estries dels fusts i també s'insinua la successió de columnates posteriors.

Torna a fer una visió general i posterior de l'Atenea Niké i un altre cop dels Propileus perquè quedi clar el seu emplaçament. A continuació avança i s'introdueix ja dins l'Acròpolis, de fons es mostra la reconstrucció d'alguns edificis que engloben tota l'Acròpolis d'Atenes. Quan la projecció ja ha travessat l'entrada fa una panoràmica de la dreta on es veu un edifici allargat amb el sostre de color vermellós, és una reconstrucció de la Calcoteca, de la que actualment no queda res. Al seu darrera ja es veu el Partenó.

A continuació, la panoràmica que fa cap a l'esquerra mostra la zona posterior de l'Acròpolis, i les estances del Propileu que donen a dintre del recinte. El recorregut que segueix és més o menys el que fa la via central i és desvia per mostrar el cadafal on reposava l'estàtua d'Atena Prómakhos. Després, és dirigeix cap a un edifici, que actualment és quasi imperceptible, la Casa de les Arrèfores, un edifici pròstil amb pòrtic de columnes. E aquesta reconstrucció identificam l'estil dòric amb tríglifs i mètopes i sobre l'entaulament una cornisa amb frontó. Aquest edifici descansa sobre un estilobat.

Segueix endavant i ens porta a veure el Pandrósion, edifici pròstil, també amb pòrtic de columnes, molt semblant a l'anterior. La projecció torna enrere, fa una altre panoràmica general d'aquesta part esquerre (zona nord de l'Acròpolis). Es situa en la via central, dona un detall de la part posterior de la Calcoteca i continua el recorregut.

En aquesta reconstrucció podem veure que tant la zona del l'Erecteion com la del Partenó estan delimitades per un baix mur, també es veu que possiblement per accedir a ells s'havia de passar per una petita construcció d'accés. El vídeo segueix i entra dins la part delimitada del Partenó. A través d'aquesta construcció d'entrada, dóna una altre visió general del temple i acaba fent una visió interior. Mostra la seva disposició interior, l'alçada amb la columnata superposada característica dels temples que al seu interior ostentaven una estàtua de culte, en aquest cas l'estàtua d'Atena que també ens mostra aquesta reconstrucció digital.

Es pot comprendre el nivell arquitectònic dels edificis de la Acròpolis atenenca que marcaren normes per l'arquitectura cívica posterior, que no només inspiraren a la Grècia clàssica, sinó que, també serviren com a símbol de la suprema organització plàstica de l'arquitectura dels segles posteriors. El vídeo finalitza sense mostrar altres edificis importants, així que nosaltres us recomanam un recorregut per l’Acròpolis d’Atenes en l’actualitat.

1. Propileus – 2. Atena Prómakhos – 3. Atena Niké – 4. Santuari d’Artemis Braurònia – 5. Calcoteca – 6. Partenó – 7. Antic Temple d’Atena – 8. Erectèon – 9. Pandrósion – 10. Casa de les Arrèfores – 11. Altar d’Atena – 12. Santuari de Zeus Polieus – 13. Santuari Pandíon – 14. Teatre de Dionís – 15. Santuari d’Asclepi – 16. Stoà d’Èumenes – 17. Odèon d’Herodes Àtic.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

2. Què és una Acròpolis?

Una Acròpolis del grec ἄκρος (alt, elevat) i πόλις (ciutat), és un nucli defensiu i emmurallat construït a la zona més elevada de la ciutat, servint de refugi en cas d'atac. Per millorar la defensa, els primers pobladors s’instal·laven a les elevacions naturals del terreny, sovint amb voreres escarpades i de difícil accés.

En alguns casos, va convertir-se en el principal centre religiós, o bé va quedar abandonada per quedar-se fora dels límits de la ciutat. A l'Acròpolis s'hi construïen els edificis més importants, com temples i edificis per celebrar reunions i actes importants.

Des de el Neolitic i fins l'Edat de Bronze i el Període Micènic, l'acròpolis era una gran fortalesa construïda sobre un turó en la que s'hi concentrava tota la població. Era bàsicament un recinte de defensa. Per altre banda, ja a l'Època Micènica, l'acròpolis serveix de santuari, on s'hi construeixen diferents temples i llocs de culte.

Reconstrucció de Micenes

A les ciutats de nova fundació, com la de Corint, es construeix una doble muralla i l'acròpolis deixa de ser un recinte d'habitatge per servir de refugi en cas d'atac. La seva funció com a santuari continua vigent, amb la construcció d'uns quants temples.

A més de l’Acròpolis d’Atenes, trobam altres acròpolis importants a l’antiga Grècia: la de Cadmea a Tebes i l’Acrocorint a Corint, entre altres.
-Cadmea va tenir el mateix propòsit que l’Acròpolis d’Atenes, amb molts d’edificis públics i llocs de reunió pels alts dignataris. Va ser destruïda per Alexandre el Gran el 335 ane., i reconstruïda per Cassandre el 316 ane.
-L’Acrocorint, gràcies a la seva posició geogràfica, destaca per ser un lloc clau per la defensa contra els adversaris del Peloponès.

Restes de Cadmea, imatge de J. Matthew Harrington

Podeu trobar més informació sobre diferents acròpolis gregues consultant aquest enllaç.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

1. Presentació

Nosaltres som n'Aina, na Laura i na Marta, estudiants de segon del grau d'Història de l'Art a la Universitat de les Illes Balears, i en aquest blog vos parlarem de l'evolució historicoartística de l'Acròpolis d'Atenes.
Aprofitant la presentació vos deixam aquest vídeo perquè vos faceu una idea del que explicarem al blog.
Esperam que vos agradi, fins la pròxima entrada.