4. Origens de l’Acròpolis d’Atenes. Des de l’època Micènica (1600-1100 ane.) fins l’època Arcaica (800-496 ane.)

En aquesta entrada explicarem, a continuació, el desenvolupament arquitectònic de l'Acròpolis des d'època micènica fins època arcaica.

En el mil·lenni II ane. a l’època micènica, l'Acròpolis fou el primer assentament d'Atenes. Es va construir un palau, que més tard s’envoltà per una muralla de blocs irregulars i ciclopis formant una ciutadella fortificada. Ja a l'Època Micènica, l'acròpolis serveix de santuari, on s'hi construeixen diferents temples i llocs de culte. Actualment, se conserven restes d’aquesta muralla que fan 3,30 metres de llargària i 5 metres de profunditat. Concretament aquestes restes es troben als peus de l’Atena Niké. Així doncs, cal arribar a la conclusió que el poble micènic aporta la configuració d'un espai conegut, a la Grècia continental, com acròpolis.

En aquesta època no hi ha terra més famosa que Grècia, deixant a la història una pitjada molt profunda. Segons Isaac Asimov, "tota la civilització occidental descendeix directament de l'obra dels antics grecs". En aquest període Atenes era una ciutat relativament petita i sense importància. Però va anar agafant força, fet que va permetre que el poble, descontent per la dominació cretenca, es rebel·lés en contra d'aquest poder. Els grecs d'èpoques posteriors conservaven el record d'un heroi, Teseu, que posà fi al tribut que Atenes pagava a Esparta.

Rere les invasions dòriques, Atenes va sofrir una època de pobresa artística, amb la qual se varen construir alguns edificis de característiques austeres, dels quals queda poca cosa, i molts historiadors suposen que és en aquesta època quan se li dóna una funció d’habitatge a l’ Acròpolis i es dedica el culte a Atena. Cal saber que durant aquests segles foscos per l'art clàssic, es va canviar el sistema monàrquic, per un sistema oligàrquic al 683 ane., ja què, abans d'aquest sistema, el poder pertanyia a un "arcont", un governant. Segons la tradició atenenca fou al 1068 ane. quan la reialesa arribà al seu fi amb el darrer rei, Codro. D'aquest període oligàrquic destaca el noble atenenc Cilón que s'apoderà de l’acròpolis, però el poble es negà a ser sotmès.

Al segle VI, era la residència i refugi dels tirans d’Atenes. Durant aquest segle, anomenat època arcaica, Atenes no va desenvolupar-se molt en quant a tècniques artístiques, però si que gràcies a les Reformes de Solón i amb el ressorgiment de l'artesania i el desenvolupament del comerç, Atenes es converteix en un gran nucli econòmic, cultural i polític. Conseqüentment, l’ Acròpolis adopta gran importància convertint-se en un dels santuaris més venerats del món grec. En aquesta època es derivaren les primitives construccions de fusta, substituint-les pels nous edificis monumentals amb pedra. Entre les renovacions destacam els pòrtics d’accés, un temple en honor a la deessa Atenea Polias i l’ampliació d’un temple arcaic, el que seria el Partenó.

Així se pot afirmar, a falta d'evidències que ho contradiguin, la hipòtesi que les ciutats gregues dels segles VII i VI ane. mostraven gran majestuositat en els seus edificis públics.

Bibliografia

- ASIMOV, Isaac, Los griegos, Alianza Editorial, Madrid, 1986 (1981)

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)