7. Epíleg. L'Acròpolis des de el segle IV fins el segle XIX

La convivència romana amb la cultura grega va permetre el respecte als seus edificis i als seus cultes. Però amb l’arribada al poder de l’emperador Teodosi (379), el cristianisme fa dur a terme una forta campanya contra els cultes i edificis pagans. Amb l’emperador Arcadi aquesta hostilitat s’intensifica i es mana destruir tots els temples pagans. Atenes es converteix en un blanc propici, com a bressol d’aquests ritus en la cultura clàssica occidental. La ciutat fou saquejada, i les gegantesques estàtues de la deessa Atena realitzades per Fídies es van retirar. Una d’elles, l’Atena Partenos, es trobava a l’interior de la cel·la del Partenó i l’altre, l’Atena Prómakhos, presidia l’accés a l’Acròpolis, entre els Propileus i l’Erectèon. A finals del segle IV, els visigots van envair Grècia destruint les seves ciutats més importants.

L’emperador bizantí Justinià començarà al segle VI les obres de reconstrucció, insistint especialment en el reforçament de les murades de l’Acròpolis, que mostrarien la seva efectivitat resguardant a l’escassa població atenenca de l’ofensiva dels eslaus a finals del segle VI. En anys successius, alguns dels edificis de l’Acròpolis es van convertir en esglésies cristianes. També el Temple d’Hefest es va utilitzar com a església de culte a Sant Jordi fins el 1834 i la Torre dels Vents va servir de baptisteri.

Durant d’Edat Mitjana, amb el domini dels francs, l’Acròpolis i els seus edificis van tenir un paper defensiu, i les murades es van tornar a reforçar. Durant un gran període de temps, inclòs sota el domini dels florentins, els edificis de l’Acròpolis no es van modificar fins que la ciutat es va entregar als turcs, que van convertir els temples en mesquites i harems.

El bombardeig del’Acròpolis, dibuix del venecià Giacomo Verneda

El 1687 les tropes venecianes va bombardejar l’Acròpolis. El Partenó va ser l’edifici més afectat que era utilitzat com a magatzem de municions pel turcs. Al segle XVII, a causa dels continus atacs, la població atenenca havia ocupat el recinte fortificat de l’Acròpolis amb les seves vivendes, que ocupaven la majoria de la superfície de la planícia emmurallada. Les obres de restauració no van començar fins després de la independència de Grècia l’any 1832, després d’un laboriosa alliberació de l’espai ocupat per les vivendes. Aquests treballs es van realitzar a través de diferents fases durant el segle XIX.

West front of the Parthenon, Edward Dodwell, 1821

Bibliografia

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

5.1. La reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes

Com hem dit amb anterioritat, durant l’època de Pèricles (443 – 429 ane.) Atenes va viure un període d’esplendor polític, econòmic i cultural. L’auge d’Atenes va anar acompanyat de la reconstrucció de l’acròpolis, que va començar cap el 447 ane. sota la direcció de Fídies.

El primer edifici que es va construir va ser el Partenó en honor a Atena Parthenos (Atena Verge) entre el 447 i 438 ane. per l’arquitecte Ictinos. El temple es distingeix per l’harmonia de les línies, la perfecció de l’execució, la riquesa i la bellesa de les decoracions. Constitueix una gran demostració de gratitud de la ciutat a la deessa protectora. A les mètopes, veiem representats mites en els que participa Atena, i al fris interior, el famós relleu de la processó de les Panatenees. Amés, al frontons hi ha la representació de dos moments de la vida de la deessa: el seu naixement (del cap de Zeus) a l’est, i la seva disputa amb Possidó a l’oest.

Imatge de Gladis en f/1.8

L’arquitecte Mnesicles va construir els Propileus entre el 437 i el 432 ane. per fer que l’entrada de l’acròpoli fos solemne i monumental. Els Propileus es combinen perfectament l’arquitectura dòrica i les columnes d’estil jònic que delimiten la rampa d’accés per on passava la processó de les Panatenees. Al costat hi havia la pinacoteca, que guardava un conjunt de pintures de temàtica mitològica realitzades per la ma de Polignot.

Imatge de mastodon72

Calícrates, entre el 430 i 420 ane. es va construir el temple d’Atena Niké, d’estil jònic. Al seu fris veim escenes de les batalles entre els grecs i els perses amb presència de Zeus, Atena i Possidó, i a l’interior hi havia l’estàtua de Niké Àptera. Amés, posteriorment es va fer una balustrada amb figures de Victòries.

Imatge de prodrigues.arq

El darrer edifici de la nova reorganització va ser l’Erectèon, realitzat el 406 ane. per l’arquitecte Filocles. És un edifici que va superar desnivells i problemes d’espai on es recollien els cultes més antics i tradicionals d’Atenes. A la part occidental hi ha els antics altars en honor a Posidó, i a la part oriental destaca l’altar d’Atena Políade on es va col·locar una antiga estàtua de fusta de la deessa il·luminada nit i dia. A la Sala d’Atenas’hi guardaven obres d’art antiquíssimes i els trofeus de les guerres perses.

Imatge de Deyanira2009

També es varen reconstruir temples menors –l’Atena Hygiea– i altres edificis relacionats amb el culte, com l’Arrhephóroi, un edifici públic que recollia els objectes de bronze d’Atenes i que feia de dipòsit d’armes. A les pendents de l’acròpoli també s’hi van fer canvis, com la construcció de l’Odeó, una sala dedicada a les representacions musicals. A l’oest del teatre, es va fer el santuari d’Asclepi, déu de la medicina, devora una font sagrada. També es va construir el temple de Dionís Eleuteri i s’hi va col·locar una estàtua criselefantina.

A l’acròpoli de Pèricles s’accentua el caràcter sagrat per les nombroses estàtues i ofrenes votives que hem trobat als Propileus, els temples i els recintes dels santuaris. Algunes d’aquestes estàtues eren obra de Fídies, com l’Atena Parthenos, l’Atena Promachos (la gran Atena de bronze) i l’Atena Parnopi.

Tenim altres estàtues com l’Epipyrgídia (de la deessa Hécate), un cavall de Troia en els que veim com els soldats grecs guaiten i un retrat de Pèricles. Més tard, arribaran les ofrenes votives de prínceps estrangers, com Alexandre Magne (334 ane.) que va donar 22 escuts de bronze a la ciutat, Antíoc de Síria (175-164 ane.) que var donar una ègida de bronze daurat amb el cap de Medusa, i Àtal rei de Pèrgam (159-138 ane.) va entregar un conjunt d’estàtues que representaven la Gigantomàquia, l’Amazonomàquia i la batalla de Marató.

Bibliografia

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

5. El període Clàssic (496 – 336 ane.). Esplendor de la ciutat d’Atenes i el govern de Pèricles

El període clàssic és l’època més florent de Grècia en tots els aspectes –econòmic, polític, cultural... –, amb un protagonisme especial de la ciutat d’Atenes després de la seva victòria durant les Guerres Mèdiques.
Pèricles va ser un polític atenenc, la importància del qual en la història d'Atenes va ser tan gran que s'anomena “el segle de Pèricles” al període del seu mandat. Pèricles va participar en la vida política durant més de trenta anys. El temps que va mantenir el poder –del 443 al 429 ane.–, Atenes va arribar al seu apogeu polític, econòmic i cultural.
Pèricles va introduir diverses reformes en el sistema polític atenenc tan encertadament que durant el seu mandat la democràcia va aconseguir el màxim esplendor.
L’art va rebre un impuls especial gràcies a Pèricles. Així Pèricles es va envoltar dels millors artistes: arquitectes que van construir els grans temples de l’acròpolis i altres grans obres, i escultors que van embellir la ciutat. Amés, el teatre, la història, la filosofia i la medicina.

En època de Pèricles el recinte sagrat de l’acròpolis va experimentar el seu impuls definitiu després d’uns quants anys de passivitat, i es varen iniciar les obres de reconstrucció que es van perllongar fins més de quaranta anys.
Va proposar fer d’Atenes la ciutat més bella i millor fortificada de tota Grècia, no limitant-se a reforçar les defenses i a construir-ne de noves, sinó que es varen dur a terme meravelloses construccions a l’acròpolis, exemple i admiració dels segles posteriors, tot i que Pèricles no va viure per veurer-les construïdes.
Cap el 447 ane., sota la direcció de Fídies, comença la construcció del complex monumental més costós de Grècia. Les obres es varen iniciar amb el Partenó, els Propileus i un temple a la Victòria, que posteriorment es completarien amb la construcció de l’Erectèon.

Durant uns quants anys, Atenes va viure la major època d’esplendor de la seva història, destacant no només a nivell artístic, sinó també en els àmbits social i cultural –tractats de pau amb els perses i Esparta–. L’any 430 ane. la pesta va assolar atenes iniciant un nou període de declivi social, polític i cultural que es va accentuar amb la mort de Pèricles un any més tard durant les Guerres del Peloponès.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)