5.1. La reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes

Com hem dit amb anterioritat, durant l’època de Pèricles (443 – 429 ane.) Atenes va viure un període d’esplendor polític, econòmic i cultural. L’auge d’Atenes va anar acompanyat de la reconstrucció de l’acròpolis, que va començar cap el 447 ane. sota la direcció de Fídies.

El primer edifici que es va construir va ser el Partenó en honor a Atena Parthenos (Atena Verge) entre el 447 i 438 ane. per l’arquitecte Ictinos. El temple es distingeix per l’harmonia de les línies, la perfecció de l’execució, la riquesa i la bellesa de les decoracions. Constitueix una gran demostració de gratitud de la ciutat a la deessa protectora. A les mètopes, veiem representats mites en els que participa Atena, i al fris interior, el famós relleu de la processó de les Panatenees. Amés, al frontons hi ha la representació de dos moments de la vida de la deessa: el seu naixement (del cap de Zeus) a l’est, i la seva disputa amb Possidó a l’oest.

Imatge de Gladis en f/1.8

L’arquitecte Mnesicles va construir els Propileus entre el 437 i el 432 ane. per fer que l’entrada de l’acròpoli fos solemne i monumental. Els Propileus es combinen perfectament l’arquitectura dòrica i les columnes d’estil jònic que delimiten la rampa d’accés per on passava la processó de les Panatenees. Al costat hi havia la pinacoteca, que guardava un conjunt de pintures de temàtica mitològica realitzades per la ma de Polignot.

Imatge de mastodon72

Calícrates, entre el 430 i 420 ane. es va construir el temple d’Atena Niké, d’estil jònic. Al seu fris veim escenes de les batalles entre els grecs i els perses amb presència de Zeus, Atena i Possidó, i a l’interior hi havia l’estàtua de Niké Àptera. Amés, posteriorment es va fer una balustrada amb figures de Victòries.

Imatge de prodrigues.arq

El darrer edifici de la nova reorganització va ser l’Erectèon, realitzat el 406 ane. per l’arquitecte Filocles. És un edifici que va superar desnivells i problemes d’espai on es recollien els cultes més antics i tradicionals d’Atenes. A la part occidental hi ha els antics altars en honor a Posidó, i a la part oriental destaca l’altar d’Atena Políade on es va col·locar una antiga estàtua de fusta de la deessa il·luminada nit i dia. A la Sala d’Atenas’hi guardaven obres d’art antiquíssimes i els trofeus de les guerres perses.

Imatge de Deyanira2009

També es varen reconstruir temples menors –l’Atena Hygiea– i altres edificis relacionats amb el culte, com l’Arrhephóroi, un edifici públic que recollia els objectes de bronze d’Atenes i que feia de dipòsit d’armes. A les pendents de l’acròpoli també s’hi van fer canvis, com la construcció de l’Odeó, una sala dedicada a les representacions musicals. A l’oest del teatre, es va fer el santuari d’Asclepi, déu de la medicina, devora una font sagrada. També es va construir el temple de Dionís Eleuteri i s’hi va col·locar una estàtua criselefantina.

A l’acròpoli de Pèricles s’accentua el caràcter sagrat per les nombroses estàtues i ofrenes votives que hem trobat als Propileus, els temples i els recintes dels santuaris. Algunes d’aquestes estàtues eren obra de Fídies, com l’Atena Parthenos, l’Atena Promachos (la gran Atena de bronze) i l’Atena Parnopi.

Tenim altres estàtues com l’Epipyrgídia (de la deessa Hécate), un cavall de Troia en els que veim com els soldats grecs guaiten i un retrat de Pèricles. Més tard, arribaran les ofrenes votives de prínceps estrangers, com Alexandre Magne (334 ane.) que va donar 22 escuts de bronze a la ciutat, Antíoc de Síria (175-164 ane.) que var donar una ègida de bronze daurat amb el cap de Medusa, i Àtal rei de Pèrgam (159-138 ane.) va entregar un conjunt d’estàtues que representaven la Gigantomàquia, l’Amazonomàquia i la batalla de Marató.

Bibliografia

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

3. Ubicació i Recorregut

A aquesta entrada vos presentam la ubicació de l’Acròpolis d’Atenes i el recorregut pel seu interior, mitjançant la fotografia i el vídeo adjunt que mostra una reconstrucció digital en 3D.

El vídeo en 3D ens presenta una reconstrucció digital de l'Acròpolis d'Atenes i ens fa un petit recorregut per mostrar-nos alguns dels seus edificis.
L'inici de la projecció és d'una visió distanciada i general des de la part baixa de l'escala monumental d'entrada, mostrant també els Propileus. Aquí es veu ja la reconstrucció del temple d’Atena Niké amb el seu basament i la construcció sobre el tudó com possiblement era l'original. Continua amb una visió cap a l'esquerra, on hi ha les estances adossades al Propileu, després ja enfoca cap al centre dels Propileus i el gran pòrtic d'entrada. Es veuen alguns detalls, sobretot pel que fa a les columnes, les seves estries dels fusts i també s'insinua la successió de columnates posteriors.

Torna a fer una visió general i posterior de l'Atenea Niké i un altre cop dels Propileus perquè quedi clar el seu emplaçament. A continuació avança i s'introdueix ja dins l'Acròpolis, de fons es mostra la reconstrucció d'alguns edificis que engloben tota l'Acròpolis d'Atenes. Quan la projecció ja ha travessat l'entrada fa una panoràmica de la dreta on es veu un edifici allargat amb el sostre de color vermellós, és una reconstrucció de la Calcoteca, de la que actualment no queda res. Al seu darrera ja es veu el Partenó.

A continuació, la panoràmica que fa cap a l'esquerra mostra la zona posterior de l'Acròpolis, i les estances del Propileu que donen a dintre del recinte. El recorregut que segueix és més o menys el que fa la via central i és desvia per mostrar el cadafal on reposava l'estàtua d'Atena Prómakhos. Després, és dirigeix cap a un edifici, que actualment és quasi imperceptible, la Casa de les Arrèfores, un edifici pròstil amb pòrtic de columnes. E aquesta reconstrucció identificam l'estil dòric amb tríglifs i mètopes i sobre l'entaulament una cornisa amb frontó. Aquest edifici descansa sobre un estilobat.

Segueix endavant i ens porta a veure el Pandrósion, edifici pròstil, també amb pòrtic de columnes, molt semblant a l'anterior. La projecció torna enrere, fa una altre panoràmica general d'aquesta part esquerre (zona nord de l'Acròpolis). Es situa en la via central, dona un detall de la part posterior de la Calcoteca i continua el recorregut.

En aquesta reconstrucció podem veure que tant la zona del l'Erecteion com la del Partenó estan delimitades per un baix mur, també es veu que possiblement per accedir a ells s'havia de passar per una petita construcció d'accés. El vídeo segueix i entra dins la part delimitada del Partenó. A través d'aquesta construcció d'entrada, dóna una altre visió general del temple i acaba fent una visió interior. Mostra la seva disposició interior, l'alçada amb la columnata superposada característica dels temples que al seu interior ostentaven una estàtua de culte, en aquest cas l'estàtua d'Atena que també ens mostra aquesta reconstrucció digital.

Es pot comprendre el nivell arquitectònic dels edificis de la Acròpolis atenenca que marcaren normes per l'arquitectura cívica posterior, que no només inspiraren a la Grècia clàssica, sinó que, també serviren com a símbol de la suprema organització plàstica de l'arquitectura dels segles posteriors. El vídeo finalitza sense mostrar altres edificis importants, així que nosaltres us recomanam un recorregut per l’Acròpolis d’Atenes en l’actualitat.

1. Propileus – 2. Atena Prómakhos – 3. Atena Niké – 4. Santuari d’Artemis Braurònia – 5. Calcoteca – 6. Partenó – 7. Antic Temple d’Atena – 8. Erectèon – 9. Pandrósion – 10. Casa de les Arrèfores – 11. Altar d’Atena – 12. Santuari de Zeus Polieus – 13. Santuari Pandíon – 14. Teatre de Dionís – 15. Santuari d’Asclepi – 16. Stoà d’Èumenes – 17. Odèon d’Herodes Àtic.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)