12. Petit glossari de mitologia clàssica

A

- Amazones: poble de dones guerreres, descendents d'Ares i de Cadmo, que habiten a la regió del Caucas, Tràcia o Escítia, segons diferent versions. Amb elles no viu cap home, i només els utilitzen per reproduir-se, matant els nens i conservar les nenes per educar-les en l’art de la guerra. Amazonomàquia: lluita entre les amazones i els grecs, entre els que es trobaven Teseu, Aquiles i Hèracles.

- Àrtemis: filla de Zeus i Leto és la deessa de la caça, la castedat i la lluna, i també la germana bessona d’Apol·lo. Recorre els boscos caçant i amb companyia de nimfes, gossos, cérvols i altres animals. També és la patrona dels parts, ja que va ajudar a la seva mare en el naixement d’Apol·lo. Porta un arc i unes fletxes, regal de Zeus.

- Asclepi: déu de la medicina, fill d’Apol·lo i la princesa Coronis. Coronis, embarassada del déu, va preferir l’amor d’un mortal, Isquis. Apol·lo, gelós, la mata i confia Asclepi a Quiró, un centaure que el va instruir en l’art de la medicina. Zeus decideix fulminar-lo amb un llamp per evitar que els homes escapin de la mort, però, per petició d’Apol·lo, va col·locar-lo entre els estels.

- Atena: filla de Zeus i Metis. Abans del seu naixement, Zeus va empassar-se a Metis embarassada. En el moment del part, Zeus es queixava de mal de cap, i va demanar a Hefest que li obrís el cap d’un cop de destral. De la ferida va néixer Atena ja adulta, amb armadura, casc i una llança. És la deessa de la saviesa i l’artesania, i també de la guerra, però en la seva vessant estratègica. També és protectora de diverses ciutats, entre les que destaca Atenes, i una de les principals divinitats del Panteó grec. Atena Niké: Niké és la deessa de la Victòria que solia acompanyar a altres divinitats, com Zeus i Atena. També se l’identifica amb la mateixa Atena, essent Niké una altra manera d’anomenar-la, “Atena Victoriosa”. Atena Parthenos: literalment “Atena la Verge”, era una escultura criselefantina, obra de Fídies que utilitzava com a títol un epítet de la mateixa deessa. Atena Polias: literalment, “Atena de la ciutat”, és un epítet de la deessa per referir-se a ella com a protectora de la ciutat d’Atenes i de l’Acròpolis, juntament amb altres ciutats. Atena Prómakhos: literalment “Atena, la que combat en primera línia”, era una escultura de bronze, obra de Fídies, representava a la deessa amb una llança i un escut.

D

- Dionís: déu vi, del Teatre, del desenfrenament i de la festa. Fill de Zeus i Sèmele. La seva mare, enganada per Hera, ve demanar a Zeus que es mostrés amb tota la seva esplendor. Després d’insistir-hi molt, Zeus es va mostrar a Sèmele i aquesta va morir carbonitzada. Zeus va recollir el fetus de Dionís i se’l va cosir a la cama fins el moment del seu naixement.

G

- Gigantomàquia: és la lluita entre els Gegants contra els déus Olímpics amb la participació d’Hèracles. Els Gegants varen néixer quan Cronos, fill d’Urà i Gea, va castrar al seu pare i la seva sang es va escapar pel terra.

H

- Hécate: és una titànide filla de Perses i Asteria, és la deessa de la màgia i els encanteris. Trobam moltes representacions tricèfales als encreuaments, que representen els seus poders sobre l’aire, la mar i la terra. També s’associa amb la lluna nova i amb Àrtemis.

P

- Posidó: fill de Cronos i Rea, és el déu de la mar, les tempestes i els terratrèmols, i també dels cavalls. És el protector de moltes ciutats gregues, però va perdre el concurs per Atenes contra la deessa Atena. Atena va fer créixer una olivera i Posidó va fer brollar una font, però, com que era d’aigua salada, Atena va ser la vencedora.

T

- Teseu: heroi grec famós per vèncer el minotaure de l’illa de Creta. També va participar en la lluita dels lapites contra el centaures i en l’expedició dels Argonautes per conquistar el velló d’or.

Z

- Zeus: fill de Cronos i Rea, és el déu del cel i sobirà dels déus Olmpics. Cronos creia que seria devorat per un dels seus fills, per això, quan naixen, se’ls empassava. Rea, va embolicar una pedra amb bolquers per enganar al seu marit, i va amagar al petit Zeus a Creta. Quan es va fer gran, va obligar al seu pare a vomitar als seus germans, i així va començar una guerra entre Cronos i els Titans contra Zeus i els seus germans, que varen guanyar. És pare de diferents divinitats, herois i mortals a causa de les seves aventures amoroses amb altres deesses, nimfes i dones mortals.

Bibliografia

- AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, F., Héroes y dioses de la Antigüedad. Guía iconográfica, Ed. Alianza, Madrid, 2003 (1997)

- El Olimpo