Índex

1. Presentació

2. Què és una Acròpolis?

a. Definició “d’acròpolis”

b. Altres acròpolis gregues

c. Bibliografia

3. Ubicació i recorregut

a. Recorregut virtual de l’Acròpolis en 3D

b. Recorregut per l’Acròpolis actual

c. Bibliografia

4. Origens de l’Acròpolis d’Atenes. Des de l’època Micènica (1600-1100 ane.) fins l’època Arcaica (800-496 ane.)

a. Època Micènica

b. Invasions Dòriques

c. Època Arcaica

d. Bibliografia

5. El període Clàssic (496-336 ane.). Esplendor de la ciutat d’Atenes i el govern de Pèricles

5.1. La reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes

b. Bibliografia

6. El període Hel·lenístic (323-148 ane.) i Romà (148 ane.-379)

a. Època Hel·lenística

b. Època Romana

c. Bibliografia

7. Epíleg. L'Acròpolis des de el segle IV fins el segle XIX

8. Funcions de l’Acròpolis d’Atenes al llarg de la història

a. Antiguitat Grega

b. Època Romana

c. Edat Mitjana

d. Bibliografia

9. Repertori escultòric de l’Acròpolis d’Atenes

10. L'Acròpolis a l'Actualitat

a. El museu de l'Acròpolis.

b. Bibliografia

11. Notícies de l’Acròpolis d’Atenes

12. Petit glossari de mitologia clàssica

Vídeo realitzat per la Universitat de Santiago de Compostela

12. Petit glossari de mitologia clàssica

A

- Amazones: poble de dones guerreres, descendents d'Ares i de Cadmo, que habiten a la regió del Caucas, Tràcia o Escítia, segons diferent versions. Amb elles no viu cap home, i només els utilitzen per reproduir-se, matant els nens i conservar les nenes per educar-les en l’art de la guerra. Amazonomàquia: lluita entre les amazones i els grecs, entre els que es trobaven Teseu, Aquiles i Hèracles.

- Àrtemis: filla de Zeus i Leto és la deessa de la caça, la castedat i la lluna, i també la germana bessona d’Apol·lo. Recorre els boscos caçant i amb companyia de nimfes, gossos, cérvols i altres animals. També és la patrona dels parts, ja que va ajudar a la seva mare en el naixement d’Apol·lo. Porta un arc i unes fletxes, regal de Zeus.

- Asclepi: déu de la medicina, fill d’Apol·lo i la princesa Coronis. Coronis, embarassada del déu, va preferir l’amor d’un mortal, Isquis. Apol·lo, gelós, la mata i confia Asclepi a Quiró, un centaure que el va instruir en l’art de la medicina. Zeus decideix fulminar-lo amb un llamp per evitar que els homes escapin de la mort, però, per petició d’Apol·lo, va col·locar-lo entre els estels.

- Atena: filla de Zeus i Metis. Abans del seu naixement, Zeus va empassar-se a Metis embarassada. En el moment del part, Zeus es queixava de mal de cap, i va demanar a Hefest que li obrís el cap d’un cop de destral. De la ferida va néixer Atena ja adulta, amb armadura, casc i una llança. És la deessa de la saviesa i l’artesania, i també de la guerra, però en la seva vessant estratègica. També és protectora de diverses ciutats, entre les que destaca Atenes, i una de les principals divinitats del Panteó grec. Atena Niké: Niké és la deessa de la Victòria que solia acompanyar a altres divinitats, com Zeus i Atena. També se l’identifica amb la mateixa Atena, essent Niké una altra manera d’anomenar-la, “Atena Victoriosa”. Atena Parthenos: literalment “Atena la Verge”, era una escultura criselefantina, obra de Fídies que utilitzava com a títol un epítet de la mateixa deessa. Atena Polias: literalment, “Atena de la ciutat”, és un epítet de la deessa per referir-se a ella com a protectora de la ciutat d’Atenes i de l’Acròpolis, juntament amb altres ciutats. Atena Prómakhos: literalment “Atena, la que combat en primera línia”, era una escultura de bronze, obra de Fídies, representava a la deessa amb una llança i un escut.

D

- Dionís: déu vi, del Teatre, del desenfrenament i de la festa. Fill de Zeus i Sèmele. La seva mare, enganada per Hera, ve demanar a Zeus que es mostrés amb tota la seva esplendor. Després d’insistir-hi molt, Zeus es va mostrar a Sèmele i aquesta va morir carbonitzada. Zeus va recollir el fetus de Dionís i se’l va cosir a la cama fins el moment del seu naixement.

G

- Gigantomàquia: és la lluita entre els Gegants contra els déus Olímpics amb la participació d’Hèracles. Els Gegants varen néixer quan Cronos, fill d’Urà i Gea, va castrar al seu pare i la seva sang es va escapar pel terra.

H

- Hécate: és una titànide filla de Perses i Asteria, és la deessa de la màgia i els encanteris. Trobam moltes representacions tricèfales als encreuaments, que representen els seus poders sobre l’aire, la mar i la terra. També s’associa amb la lluna nova i amb Àrtemis.

P

- Posidó: fill de Cronos i Rea, és el déu de la mar, les tempestes i els terratrèmols, i també dels cavalls. És el protector de moltes ciutats gregues, però va perdre el concurs per Atenes contra la deessa Atena. Atena va fer créixer una olivera i Posidó va fer brollar una font, però, com que era d’aigua salada, Atena va ser la vencedora.

T

- Teseu: heroi grec famós per vèncer el minotaure de l’illa de Creta. També va participar en la lluita dels lapites contra el centaures i en l’expedició dels Argonautes per conquistar el velló d’or.

Z

- Zeus: fill de Cronos i Rea, és el déu del cel i sobirà dels déus Olmpics. Cronos creia que seria devorat per un dels seus fills, per això, quan naixen, se’ls empassava. Rea, va embolicar una pedra amb bolquers per enganar al seu marit, i va amagar al petit Zeus a Creta. Quan es va fer gran, va obligar al seu pare a vomitar als seus germans, i així va començar una guerra entre Cronos i els Titans contra Zeus i els seus germans, que varen guanyar. És pare de diferents divinitats, herois i mortals a causa de les seves aventures amoroses amb altres deesses, nimfes i dones mortals.

Bibliografia

- AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, F., Héroes y dioses de la Antigüedad. Guía iconográfica, Ed. Alianza, Madrid, 2003 (1997)

- El Olimpo

11. Noticies de l'Acròpolis d'Atenes

Aquesta entrada pretén fer una petita selecció de les noticies més interessants que s'han publicat sobre l'Acròpolis.

El mes de juny de 2009 es va inaugurar el museu de l'Acròpolis, ja que dins la mateixa Acròpolis i va quedar petit, per això el varen re-ubicar a les afores. Per aquest motiu i per les noves dimensions del museu el ministre de cultura va expressar els seus desitjos de que el British Museu tornàs tots els exemplars que posseeix, que són molts.

- Grecia pide retorno de frisos del Partenón desde nuevo museo de la Acrópolis

L'octubre de 2010 una notícia deia que l'Acròpolis estava tancada perquè uns 300 empleats estaven de vaga ja que per la crisi no es renovarien contractes temporals. Aquesta situació és precària per tota la ciutat ja que es el principal punt turístic i a la vegada quan menys treballadors hi hagi menys protecció rebrà l'Acròpolis i tots els seus edificis.

- La Acrópolis de Atenas sigue cerrada por huelga.

El 27 d'octubre del 2008 a una pàgina web publicaren que tota l'Acròpolis seria netejada amb una tècnica de làser, és un procés molt delicat i va ser estudiat i utilitzat amb anterioritat. Ja utilitzat en el 2004 per netejar els marbres del Partenó i en el 2008 havien de ser utilitzat en els altres edificis.

- Limpian de polución la Acrópolis de Atenas con láser

A principis de juny es publica que els miners xilens, que són coneguts per haver estat rescatats del jaciment de Sant Josep de Xile i que varen viatjar a molts indrets del món també visitaren l'Acròpolis i el seu museu.

- Los mineros chilenos rescatados visitan el Museo de la Acrópolis de Atenas

El desembre del 2010 és publica que el procés de restauració dels Propileus s'ha duit a terme amb una culminació escelent.

- Culmina la restauración de la entrada de la Acrópolis.

Altres publicacions:

-Es reconstruido el templo griego de Atenea.

- El nuevo museo de la Acrópolis por fin abre sus puertas.

- Restauración y Remodelación: Concluyen las obras en el Partenón de la Acrópolis de Atenas

- La misteriosa història de l'Acròpolis pre-clàssic.

10. L'Acròpolis a l'actualitat

Actualment l'estat de conservació de l'Acròpolis atenenc és bastant precari, llevat d'alguns edificis dels quals se conserva sobretot la seva façana com el Partenó. Aquest estat a provocat que ja no hagin restes de moltes obres, com l'Atenea Prómakhos. Sense dubte el pitjor moment de per l'Acròpolis fou en 1687 quan les obre de santuari botaren per l'aire a causa d'una bomba veneciana.

Per altra banda, per aprofitar les restes arqueològiques del jaciment, gaudir-ne i conservar-les enfront del pas del temps, es va decidir construir, l'any 1865, un museu dins el santuari per ubicar aquestes restes. Al poc temps es demostrar que aquest espai fou insuficient per guardar totes les restes de l'acròpolis, així que se decidir construir altra museu, més petit, l'any 1888. Però insuficient, també, ja que no donava cabuda a la gran demanda turística es va demolir en el 1946-1947 i el primer museu es va ampliar. Però aquest darrer ha rebut reformes i ampliacions constants fins l'any 2000. Actualment consta d'una superfície de 14000 m2.

En aquest museu podem trobar una gran diversitat de col·leccions permanents, com la galeria d'època arcaica, i temporals, com s'ha que hi ha actualment de Pericles.

Per més informació sobre el Museu de l'Acròpolis visitau la seva pàgina.

Actualment, també s'han fet reconstruccions dels edifici, com els Propileus del qual s'ha allargat el seu sostre de marbre, ja que l'estat volia magnificar el seu valor estètic perquè és de ses úniques peces de l'acròpolis que mantenen grans segments originals.

També es va fer una netetja amb làser del temple d'Atenea Niké, per deixar-lo en òptimes condicions.

Bibliografia

- Museu de l'Acròpolis d'Atenes

- Darreres notícies sobre l'Acròpolis d'Atenes

9. Repertori escultòric de l'Acròpolis d'Atenes

L'escultura era un element molt important a l'Acròpolis d'Atenes, tant escultura lligada a l'arquitectura com l’exempta. Als origens de l'Acròpolis, l'escultura es basava en els relleus dels frisos, del frontó del Partenó i del temple d'Atena Niké, les Cariàtides de l'Erectèon i les exemptes Atena Partenos i l'Atena Prómakhos.

Pel que fa al Partenó, destaquen els relleus: les mètopes del fris i l'alt relleu dels dos frontons. A les mètopes es representen escenes de la mitologia grega, al frontó est un alt relleu que representa el naixement d'Atena, i a l'altre, es representava la lluita entre Posidó i Atenea.

Fris de les Panatenees, b1mbo

Als Propileus hi havia les obres d'art fetes per grans escultors, com l'estàtua d'Hermes.

Al temple de l'Atena Niké, a la cel·la del temple es conservava una estàtua de culte feta de fusta de la deessa, que portava un casc a la mà com a símbol de guerra i un brot d’olivera a l'altre mà símbol de la pau. El temple estava recobert de plaques de marbre amb relleus decoratius que donaven a l'exterior, actualment es conserven quatre blocs i es troben al British Museum.

Bloc de marbre del

fris oest del Temple d’Atena Niké, British Museum

A l'Erectèon, al pòrtic sur, el sostre estava sostingut per sis estàtues de verges conegudes com les Cariàtides, en lloc de les típiques columnes; per baix, hi havia la tomba de Kékrops un llegendari rei d'Atenes. En una inscripció es refereix a elles com a Korai (donzelles), mentre que el nom de Cariàtides va ser assignat amb posterioritat. L'edifici principal i el pòrtic del nord estaven envoltats per un fris continu decorat amb imatges de déus i herois.

Cariàtides de l’Erectèon, MrKuis

Pel que fa a l'escultura exempta, destacam l'Atena Partenos, l'original no es conserva, però tenim còpies i reconstruccions que es troben a diversos museus, però la que més s'apropa a l'original és l'Atena Varvakeion, còpia romana del segle II. L'original era una estàtua criselefantina de Fídies, constava d'una estructura de fusta interior recoberta per plaques de marbre tallat, amb decoració d'or i pedres precioses. En l'època va causar tanta impressió que va ser la inspiració per altres escultures criselefantines.

Atena Varvakeion, Ángel Martín Expósito

L'altre important és l'Atena Prómakhos, també de Fídies de grans dimensions i situada en el centre de l'entrada de l'Acròpolis. Obra realitzada amb bronze i no s'ha fet cap còpia ni cap reconstrucció, per tant, actualment no es conserva res més que el pedestal on estava situada i documents que la descriuen.

Obres totalment desaparegudes que només tenim constància a documents són: una altre estàtua feta per Fídies i que estava en l'Acròpolis era l'Atenea Lemnia en l'original era de bronze però va desaparèixer i només es conserva una còpia romana. Una Xoana conservada en l'Erectèon, escultura que representava a Atenea feta de fusta d'olivera i vestia amb uns pèplums i amb joies.

Atena Lemnia, Sebastià Girald

En general l'escultura en l'Acròpolis servia per decorar els temples alhora que servia de culte als deus i per a narrar episodis duts a terme per diferents déus, però desgraciadament no s'ha conservat ni la meitat del que hi havia a l'inici de la ciutat. L'acció del temps i sobretot les excavacions, els espolis i les guerres han fet que no es conservin, i el poc que es té s'ha descontextualitzat ja que s'han portat a diferents museus del món sense tenir en compte el discurs escultòric.

Bibliografia

- Museu de l'Acròpolis d'Atenes

8. Funcions de l’Acròpolis d’Atenes al llarg de la història

L'Acròpolis d'Atenes es va aixecar sobre un turó rocós de tres hectàrees de superfície a uns 150 m. sobre el nivell del mar, des de temps remots va ser un emplaçament estratègic.

En l'època clàssica, en l'Acròpolis de Pèricles, la funció que predominava era la del culte a Atenea. El Partenó era el temple principal, l'Erectèon un santuari, els Propileus com a entrada monumental i la primera pinacoteca, l'Atenea Niké també com un petit temple de culte, etc. Es l'època d'esplanador i per tant es el moment en el que els usos estan amb consonància amb el culte als deus de la cultura grega.

Al 454 ane. els atenencs havien traslladat el tresor de la illa de Delfos a l'Acròpolis d'Atenes, un cop aquest tresor va ser reubicat els atenencs agafaren una quota (una sisena part) del tribut de cada membre per oferir-li a la deessa Atenea. Amb aquest tribut també es finançaren algunes construccions de l'Acròpolis.

Després del saqueig d'Atenes per part dels perses, 480 a.C., rere la quasi destrucció total de l'Acròpolis, s'havia decidit deixar els temples destruïts com a monuments commemoratius del sofriment. Però poc després canviaren d'idees i van iniciar un programa de construccions, no de reconstrucció sinó d'edificar-ne de nous dignes del poder imperial, el Partenó, l'Erectèon i els Propileus es varen convertir en orgull d'Atenes. Tot això gràcies Pèricles. En l'època hel·lenística es va fer un gran temple dòric amb la voluntat d'atorgar a l'Acròpolis un nou valor i ser utilitzat com a temple un altre cop i no només com un símbol de la passada destrucció. Però no va ser així ja que poc després aquest temple hel·lenístic es va desmantellar per aprofitar el seu material en una altre construcció i ara només resta la base.

En l'època romana alguns edificis varen canviar la seva funció original, com per exemple el Teatre de Dionís, a una de les vessants, que va passar de ser teatre a ser l'escenari de les batalles dels gladiadors, també es va reconstruir la rampa d'accés. Després del declivi de l'Imperi Romà, Atenes va sofrir altres invasions, aproximadament 267 d.C, però almenys l'Acròpolis va ser respectada.

Comença aquí un procés de dessacralització del Partenó cap a usos civils, la hipòtesi d'aquesta dessacralització es dona entre el 450-485. Per tant el Partenó va ser consagrada com a catedral cristiana d'Atenes entre els anys 583-592, es dedica a la Divina Saviesa, a Crist com a Verbo Encarnat. En l'època de l'emperadriu Irene (752-803), es quan es canvia la dedicació i passa a ser la Nostra Senyora Patrona d'Atenes, Panagia Atheniostissa.

L'Erectèon i els Propileus també agafen un ús civil a la vegada que ho fa el Partenó. Es va ampliar l'Erectèon per fer la seu del bisbe atenenc, i el temple en sí va ser la nova capella del Palau Episcopal.

A l'Edat Mitjana alguns temples es convertiren en castells i el Partenó va passar a ser la catedral catòlica i va tenir aquesta funció fins la conquesta de la corona d'Aragó. En el 1456 rere la caiguda de la capital baix els turcs otomans, els temples clàssics d'Atenes foren habilitats per ser harems i mesquites. Al 1687, el Partenó era el magatzem del polvorí dels tucs, que va causar un incendi que va destruir gran part del temple.

L'Acròpolis des d'aquest incendi no es va reconstruir i ja no es va utilitzar com en els orígens, va passar a estar en declivi i abandonat fins arribar a l'estat i a l'ús turístic actual.

Bibliografia

- FERNÁNDEZ,G. La Acrópolis o Monte de Atenas en la Alta Edad Media. Anuario de Historia de la Iglesia, pg 271-276. Universidad de Navarra, Pamplona, 2003

- WALKER, Historia de la Grecia Antigua, Ed. Edimat Libros S.A., Madrid, 1999

7. Epíleg. L'Acròpolis des de el segle IV fins el segle XIX

La convivència romana amb la cultura grega va permetre el respecte als seus edificis i als seus cultes. Però amb l’arribada al poder de l’emperador Teodosi (379), el cristianisme fa dur a terme una forta campanya contra els cultes i edificis pagans. Amb l’emperador Arcadi aquesta hostilitat s’intensifica i es mana destruir tots els temples pagans. Atenes es converteix en un blanc propici, com a bressol d’aquests ritus en la cultura clàssica occidental. La ciutat fou saquejada, i les gegantesques estàtues de la deessa Atena realitzades per Fídies es van retirar. Una d’elles, l’Atena Partenos, es trobava a l’interior de la cel·la del Partenó i l’altre, l’Atena Prómakhos, presidia l’accés a l’Acròpolis, entre els Propileus i l’Erectèon. A finals del segle IV, els visigots van envair Grècia destruint les seves ciutats més importants.

L’emperador bizantí Justinià començarà al segle VI les obres de reconstrucció, insistint especialment en el reforçament de les murades de l’Acròpolis, que mostrarien la seva efectivitat resguardant a l’escassa població atenenca de l’ofensiva dels eslaus a finals del segle VI. En anys successius, alguns dels edificis de l’Acròpolis es van convertir en esglésies cristianes. També el Temple d’Hefest es va utilitzar com a església de culte a Sant Jordi fins el 1834 i la Torre dels Vents va servir de baptisteri.

Durant d’Edat Mitjana, amb el domini dels francs, l’Acròpolis i els seus edificis van tenir un paper defensiu, i les murades es van tornar a reforçar. Durant un gran període de temps, inclòs sota el domini dels florentins, els edificis de l’Acròpolis no es van modificar fins que la ciutat es va entregar als turcs, que van convertir els temples en mesquites i harems.

El bombardeig del’Acròpolis, dibuix del venecià Giacomo Verneda

El 1687 les tropes venecianes va bombardejar l’Acròpolis. El Partenó va ser l’edifici més afectat que era utilitzat com a magatzem de municions pel turcs. Al segle XVII, a causa dels continus atacs, la població atenenca havia ocupat el recinte fortificat de l’Acròpolis amb les seves vivendes, que ocupaven la majoria de la superfície de la planícia emmurallada. Les obres de restauració no van començar fins després de la independència de Grècia l’any 1832, després d’un laboriosa alliberació de l’espai ocupat per les vivendes. Aquests treballs es van realitzar a través de diferents fases durant el segle XIX.

West front of the Parthenon, Edward Dodwell, 1821

Bibliografia

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

6. El període Hel·lenístic (323-148 ane.) i Romà (148 ane.-379)

La Guerra del Peloponès va marcar el final de la glòria atenenca i l’inici d’Esparta com a major poder de Grècia amb el govern dels Trenta Tirans (404 ane.)

A mitjans segle IV ane., aprofitant la debilitat del poble atenenc, Filip II de Macedònia va conquistar la ciutat d’Atenes. Filip II i els seus exèrcits van aconseguir derrotar altres polis gregues. Posteriorment, amb les conquestes d’Alexandre el Gran, Grècia va adquirir unes dimensions universals i Orient es va convertir en un món hel·lenitzat, semblant al món grec.

Mentrestant, Atenes continuava essent una ciutat rica econòmicament i culturalment, però sense independència. Però, com que havia perdut l’hegemonia de l’època anterior, va entrar en una època de decadència. Les construccions i manifestacions artístiques a l’Acròpolis varen ser escasses, tot i així, hem de destacar un temple dòric i l’Stoa d’Eumenes.

Aquest temple dòric es va construir entre el 320 i el 319 ane., però al segle III és va desmantellar per utilitzar el material per la construcció de la Porta Beulé. L’Stoa d’Eumenes es va construir al segle II ane. al costat del Teatre de Dionís, i s’utilitzava per resguardar als espectadors en cas de mal temps

La conquesta de la Grècia Continental (a mitjan segle II ane.) i els Regnes Hel·lenístics (al segle següent) per Roma, significà la fi del protagonisme de Grècia a l’Antiguitat. Els romans varen entrar a Atenes l’any 148 ane., enduent-se grans quantitats d’obres d’art cap a Roma, que també va rebre una gran quantitat d’immigrants grecs.

Algunes de les construccions que es varen dur a terme durant aquesta època van ser:

· La torre d’Agripa amb l’estatua d’Eumenes II sobre una quadriga i una altre d’Agripa (178 ane.).

· Temple circular dedicat a Roma i a August vora el Partenó (27 ane.)

· L'Odèon d'Herodes Àtic a la pendent meridional al segle II.

· La Porta Beulé, una nova entrada a l’Acròpolis que es va construir davant els propileus al segle III.

Encara que la civilització grega no va desaparèixer, globalment va ser menys creativa a partir d’aquets moment. No obstant això, la cultura grega va continuar expansionant-se a altres llocs (com, per exemple, a l’Occident europeu) de la mà de Roma, que va adoptar l’hel·lenisme com a propi, tot intentant de conservar-lo i de difondre.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

5.1. La reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes

Com hem dit amb anterioritat, durant l’època de Pèricles (443 – 429 ane.) Atenes va viure un període d’esplendor polític, econòmic i cultural. L’auge d’Atenes va anar acompanyat de la reconstrucció de l’acròpolis, que va començar cap el 447 ane. sota la direcció de Fídies.

El primer edifici que es va construir va ser el Partenó en honor a Atena Parthenos (Atena Verge) entre el 447 i 438 ane. per l’arquitecte Ictinos. El temple es distingeix per l’harmonia de les línies, la perfecció de l’execució, la riquesa i la bellesa de les decoracions. Constitueix una gran demostració de gratitud de la ciutat a la deessa protectora. A les mètopes, veiem representats mites en els que participa Atena, i al fris interior, el famós relleu de la processó de les Panatenees. Amés, al frontons hi ha la representació de dos moments de la vida de la deessa: el seu naixement (del cap de Zeus) a l’est, i la seva disputa amb Possidó a l’oest.

Imatge de Gladis en f/1.8

L’arquitecte Mnesicles va construir els Propileus entre el 437 i el 432 ane. per fer que l’entrada de l’acròpoli fos solemne i monumental. Els Propileus es combinen perfectament l’arquitectura dòrica i les columnes d’estil jònic que delimiten la rampa d’accés per on passava la processó de les Panatenees. Al costat hi havia la pinacoteca, que guardava un conjunt de pintures de temàtica mitològica realitzades per la ma de Polignot.

Imatge de mastodon72

Calícrates, entre el 430 i 420 ane. es va construir el temple d’Atena Niké, d’estil jònic. Al seu fris veim escenes de les batalles entre els grecs i els perses amb presència de Zeus, Atena i Possidó, i a l’interior hi havia l’estàtua de Niké Àptera. Amés, posteriorment es va fer una balustrada amb figures de Victòries.

Imatge de prodrigues.arq

El darrer edifici de la nova reorganització va ser l’Erectèon, realitzat el 406 ane. per l’arquitecte Filocles. És un edifici que va superar desnivells i problemes d’espai on es recollien els cultes més antics i tradicionals d’Atenes. A la part occidental hi ha els antics altars en honor a Posidó, i a la part oriental destaca l’altar d’Atena Políade on es va col·locar una antiga estàtua de fusta de la deessa il·luminada nit i dia. A la Sala d’Atenas’hi guardaven obres d’art antiquíssimes i els trofeus de les guerres perses.

Imatge de Deyanira2009

També es varen reconstruir temples menors –l’Atena Hygiea– i altres edificis relacionats amb el culte, com l’Arrhephóroi, un edifici públic que recollia els objectes de bronze d’Atenes i que feia de dipòsit d’armes. A les pendents de l’acròpoli també s’hi van fer canvis, com la construcció de l’Odeó, una sala dedicada a les representacions musicals. A l’oest del teatre, es va fer el santuari d’Asclepi, déu de la medicina, devora una font sagrada. També es va construir el temple de Dionís Eleuteri i s’hi va col·locar una estàtua criselefantina.

A l’acròpoli de Pèricles s’accentua el caràcter sagrat per les nombroses estàtues i ofrenes votives que hem trobat als Propileus, els temples i els recintes dels santuaris. Algunes d’aquestes estàtues eren obra de Fídies, com l’Atena Parthenos, l’Atena Promachos (la gran Atena de bronze) i l’Atena Parnopi.

Tenim altres estàtues com l’Epipyrgídia (de la deessa Hécate), un cavall de Troia en els que veim com els soldats grecs guaiten i un retrat de Pèricles. Més tard, arribaran les ofrenes votives de prínceps estrangers, com Alexandre Magne (334 ane.) que va donar 22 escuts de bronze a la ciutat, Antíoc de Síria (175-164 ane.) que var donar una ègida de bronze daurat amb el cap de Medusa, i Àtal rei de Pèrgam (159-138 ane.) va entregar un conjunt d’estàtues que representaven la Gigantomàquia, l’Amazonomàquia i la batalla de Marató.

Bibliografia

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

5. El període Clàssic (496 – 336 ane.). Esplendor de la ciutat d’Atenes i el govern de Pèricles

El període clàssic és l’època més florent de Grècia en tots els aspectes –econòmic, polític, cultural... –, amb un protagonisme especial de la ciutat d’Atenes després de la seva victòria durant les Guerres Mèdiques.
Pèricles va ser un polític atenenc, la importància del qual en la història d'Atenes va ser tan gran que s'anomena “el segle de Pèricles” al període del seu mandat. Pèricles va participar en la vida política durant més de trenta anys. El temps que va mantenir el poder –del 443 al 429 ane.–, Atenes va arribar al seu apogeu polític, econòmic i cultural.
Pèricles va introduir diverses reformes en el sistema polític atenenc tan encertadament que durant el seu mandat la democràcia va aconseguir el màxim esplendor.
L’art va rebre un impuls especial gràcies a Pèricles. Així Pèricles es va envoltar dels millors artistes: arquitectes que van construir els grans temples de l’acròpolis i altres grans obres, i escultors que van embellir la ciutat. Amés, el teatre, la història, la filosofia i la medicina.

En època de Pèricles el recinte sagrat de l’acròpolis va experimentar el seu impuls definitiu després d’uns quants anys de passivitat, i es varen iniciar les obres de reconstrucció que es van perllongar fins més de quaranta anys.
Va proposar fer d’Atenes la ciutat més bella i millor fortificada de tota Grècia, no limitant-se a reforçar les defenses i a construir-ne de noves, sinó que es varen dur a terme meravelloses construccions a l’acròpolis, exemple i admiració dels segles posteriors, tot i que Pèricles no va viure per veurer-les construïdes.
Cap el 447 ane., sota la direcció de Fídies, comença la construcció del complex monumental més costós de Grècia. Les obres es varen iniciar amb el Partenó, els Propileus i un temple a la Victòria, que posteriorment es completarien amb la construcció de l’Erectèon.

Durant uns quants anys, Atenes va viure la major època d’esplendor de la seva història, destacant no només a nivell artístic, sinó també en els àmbits social i cultural –tractats de pau amb els perses i Esparta–. L’any 430 ane. la pesta va assolar atenes iniciant un nou període de declivi social, polític i cultural que es va accentuar amb la mort de Pèricles un any més tard durant les Guerres del Peloponès.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

4. Origens de l’Acròpolis d’Atenes. Des de l’època Micènica (1600-1100 ane.) fins l’època Arcaica (800-496 ane.)

En aquesta entrada explicarem, a continuació, el desenvolupament arquitectònic de l'Acròpolis des d'època micènica fins època arcaica.

En el mil·lenni II ane. a l’època micènica, l'Acròpolis fou el primer assentament d'Atenes. Es va construir un palau, que més tard s’envoltà per una muralla de blocs irregulars i ciclopis formant una ciutadella fortificada. Ja a l'Època Micènica, l'acròpolis serveix de santuari, on s'hi construeixen diferents temples i llocs de culte. Actualment, se conserven restes d’aquesta muralla que fan 3,30 metres de llargària i 5 metres de profunditat. Concretament aquestes restes es troben als peus de l’Atena Niké. Així doncs, cal arribar a la conclusió que el poble micènic aporta la configuració d'un espai conegut, a la Grècia continental, com acròpolis.

En aquesta època no hi ha terra més famosa que Grècia, deixant a la història una pitjada molt profunda. Segons Isaac Asimov, "tota la civilització occidental descendeix directament de l'obra dels antics grecs". En aquest període Atenes era una ciutat relativament petita i sense importància. Però va anar agafant força, fet que va permetre que el poble, descontent per la dominació cretenca, es rebel·lés en contra d'aquest poder. Els grecs d'èpoques posteriors conservaven el record d'un heroi, Teseu, que posà fi al tribut que Atenes pagava a Esparta.

Rere les invasions dòriques, Atenes va sofrir una època de pobresa artística, amb la qual se varen construir alguns edificis de característiques austeres, dels quals queda poca cosa, i molts historiadors suposen que és en aquesta època quan se li dóna una funció d’habitatge a l’ Acròpolis i es dedica el culte a Atena. Cal saber que durant aquests segles foscos per l'art clàssic, es va canviar el sistema monàrquic, per un sistema oligàrquic al 683 ane., ja què, abans d'aquest sistema, el poder pertanyia a un "arcont", un governant. Segons la tradició atenenca fou al 1068 ane. quan la reialesa arribà al seu fi amb el darrer rei, Codro. D'aquest període oligàrquic destaca el noble atenenc Cilón que s'apoderà de l’acròpolis, però el poble es negà a ser sotmès.

Al segle VI, era la residència i refugi dels tirans d’Atenes. Durant aquest segle, anomenat època arcaica, Atenes no va desenvolupar-se molt en quant a tècniques artístiques, però si que gràcies a les Reformes de Solón i amb el ressorgiment de l'artesania i el desenvolupament del comerç, Atenes es converteix en un gran nucli econòmic, cultural i polític. Conseqüentment, l’ Acròpolis adopta gran importància convertint-se en un dels santuaris més venerats del món grec. En aquesta època es derivaren les primitives construccions de fusta, substituint-les pels nous edificis monumentals amb pedra. Entre les renovacions destacam els pòrtics d’accés, un temple en honor a la deessa Atenea Polias i l’ampliació d’un temple arcaic, el que seria el Partenó.

Així se pot afirmar, a falta d'evidències que ho contradiguin, la hipòtesi que les ciutats gregues dels segles VII i VI ane. mostraven gran majestuositat en els seus edificis públics.

Bibliografia

- ASIMOV, Isaac, Los griegos, Alianza Editorial, Madrid, 1986 (1981)

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

3. Ubicació i Recorregut

A aquesta entrada vos presentam la ubicació de l’Acròpolis d’Atenes i el recorregut pel seu interior, mitjançant la fotografia i el vídeo adjunt que mostra una reconstrucció digital en 3D.

El vídeo en 3D ens presenta una reconstrucció digital de l'Acròpolis d'Atenes i ens fa un petit recorregut per mostrar-nos alguns dels seus edificis.
L'inici de la projecció és d'una visió distanciada i general des de la part baixa de l'escala monumental d'entrada, mostrant també els Propileus. Aquí es veu ja la reconstrucció del temple d’Atena Niké amb el seu basament i la construcció sobre el tudó com possiblement era l'original. Continua amb una visió cap a l'esquerra, on hi ha les estances adossades al Propileu, després ja enfoca cap al centre dels Propileus i el gran pòrtic d'entrada. Es veuen alguns detalls, sobretot pel que fa a les columnes, les seves estries dels fusts i també s'insinua la successió de columnates posteriors.

Torna a fer una visió general i posterior de l'Atenea Niké i un altre cop dels Propileus perquè quedi clar el seu emplaçament. A continuació avança i s'introdueix ja dins l'Acròpolis, de fons es mostra la reconstrucció d'alguns edificis que engloben tota l'Acròpolis d'Atenes. Quan la projecció ja ha travessat l'entrada fa una panoràmica de la dreta on es veu un edifici allargat amb el sostre de color vermellós, és una reconstrucció de la Calcoteca, de la que actualment no queda res. Al seu darrera ja es veu el Partenó.

A continuació, la panoràmica que fa cap a l'esquerra mostra la zona posterior de l'Acròpolis, i les estances del Propileu que donen a dintre del recinte. El recorregut que segueix és més o menys el que fa la via central i és desvia per mostrar el cadafal on reposava l'estàtua d'Atena Prómakhos. Després, és dirigeix cap a un edifici, que actualment és quasi imperceptible, la Casa de les Arrèfores, un edifici pròstil amb pòrtic de columnes. E aquesta reconstrucció identificam l'estil dòric amb tríglifs i mètopes i sobre l'entaulament una cornisa amb frontó. Aquest edifici descansa sobre un estilobat.

Segueix endavant i ens porta a veure el Pandrósion, edifici pròstil, també amb pòrtic de columnes, molt semblant a l'anterior. La projecció torna enrere, fa una altre panoràmica general d'aquesta part esquerre (zona nord de l'Acròpolis). Es situa en la via central, dona un detall de la part posterior de la Calcoteca i continua el recorregut.

En aquesta reconstrucció podem veure que tant la zona del l'Erecteion com la del Partenó estan delimitades per un baix mur, també es veu que possiblement per accedir a ells s'havia de passar per una petita construcció d'accés. El vídeo segueix i entra dins la part delimitada del Partenó. A través d'aquesta construcció d'entrada, dóna una altre visió general del temple i acaba fent una visió interior. Mostra la seva disposició interior, l'alçada amb la columnata superposada característica dels temples que al seu interior ostentaven una estàtua de culte, en aquest cas l'estàtua d'Atena que també ens mostra aquesta reconstrucció digital.

Es pot comprendre el nivell arquitectònic dels edificis de la Acròpolis atenenca que marcaren normes per l'arquitectura cívica posterior, que no només inspiraren a la Grècia clàssica, sinó que, també serviren com a símbol de la suprema organització plàstica de l'arquitectura dels segles posteriors. El vídeo finalitza sense mostrar altres edificis importants, així que nosaltres us recomanam un recorregut per l’Acròpolis d’Atenes en l’actualitat.

1. Propileus – 2. Atena Prómakhos – 3. Atena Niké – 4. Santuari d’Artemis Braurònia – 5. Calcoteca – 6. Partenó – 7. Antic Temple d’Atena – 8. Erectèon – 9. Pandrósion – 10. Casa de les Arrèfores – 11. Altar d’Atena – 12. Santuari de Zeus Polieus – 13. Santuari Pandíon – 14. Teatre de Dionís – 15. Santuari d’Asclepi – 16. Stoà d’Èumenes – 17. Odèon d’Herodes Àtic.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

2. Què és una Acròpolis?

Una Acròpolis del grec ἄκρος (alt, elevat) i πόλις (ciutat), és un nucli defensiu i emmurallat construït a la zona més elevada de la ciutat, servint de refugi en cas d'atac. Per millorar la defensa, els primers pobladors s’instal·laven a les elevacions naturals del terreny, sovint amb voreres escarpades i de difícil accés.

En alguns casos, va convertir-se en el principal centre religiós, o bé va quedar abandonada per quedar-se fora dels límits de la ciutat. A l'Acròpolis s'hi construïen els edificis més importants, com temples i edificis per celebrar reunions i actes importants.

Des de el Neolitic i fins l'Edat de Bronze i el Període Micènic, l'acròpolis era una gran fortalesa construïda sobre un turó en la que s'hi concentrava tota la població. Era bàsicament un recinte de defensa. Per altre banda, ja a l'Època Micènica, l'acròpolis serveix de santuari, on s'hi construeixen diferents temples i llocs de culte.

Reconstrucció de Micenes

A les ciutats de nova fundació, com la de Corint, es construeix una doble muralla i l'acròpolis deixa de ser un recinte d'habitatge per servir de refugi en cas d'atac. La seva funció com a santuari continua vigent, amb la construcció d'uns quants temples.

A més de l’Acròpolis d’Atenes, trobam altres acròpolis importants a l’antiga Grècia: la de Cadmea a Tebes i l’Acrocorint a Corint, entre altres.
-Cadmea va tenir el mateix propòsit que l’Acròpolis d’Atenes, amb molts d’edificis públics i llocs de reunió pels alts dignataris. Va ser destruïda per Alexandre el Gran el 335 ane., i reconstruïda per Cassandre el 316 ane.
-L’Acrocorint, gràcies a la seva posició geogràfica, destaca per ser un lloc clau per la defensa contra els adversaris del Peloponès.

Restes de Cadmea, imatge de J. Matthew Harrington

Podeu trobar més informació sobre diferents acròpolis gregues consultant aquest enllaç.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)

1. Presentació

Nosaltres som n'Aina, na Laura i na Marta, estudiants de segon del grau d'Història de l'Art a la Universitat de les Illes Balears, i en aquest blog vos parlarem de l'evolució historicoartística de l'Acròpolis d'Atenes.
Aprofitant la presentació vos deixam aquest vídeo perquè vos faceu una idea del que explicarem al blog.
Esperam que vos agradi, fins la pròxima entrada.