6. El període Hel·lenístic (323-148 ane.) i Romà (148 ane.-379)

La Guerra del Peloponès va marcar el final de la glòria atenenca i l’inici d’Esparta com a major poder de Grècia amb el govern dels Trenta Tirans (404 ane.)

A mitjans segle IV ane., aprofitant la debilitat del poble atenenc, Filip II de Macedònia va conquistar la ciutat d’Atenes. Filip II i els seus exèrcits van aconseguir derrotar altres polis gregues. Posteriorment, amb les conquestes d’Alexandre el Gran, Grècia va adquirir unes dimensions universals i Orient es va convertir en un món hel·lenitzat, semblant al món grec.

Mentrestant, Atenes continuava essent una ciutat rica econòmicament i culturalment, però sense independència. Però, com que havia perdut l’hegemonia de l’època anterior, va entrar en una època de decadència. Les construccions i manifestacions artístiques a l’Acròpolis varen ser escasses, tot i així, hem de destacar un temple dòric i l’Stoa d’Eumenes.

Aquest temple dòric es va construir entre el 320 i el 319 ane., però al segle III és va desmantellar per utilitzar el material per la construcció de la Porta Beulé. L’Stoa d’Eumenes es va construir al segle II ane. al costat del Teatre de Dionís, i s’utilitzava per resguardar als espectadors en cas de mal temps

La conquesta de la Grècia Continental (a mitjan segle II ane.) i els Regnes Hel·lenístics (al segle següent) per Roma, significà la fi del protagonisme de Grècia a l’Antiguitat. Els romans varen entrar a Atenes l’any 148 ane., enduent-se grans quantitats d’obres d’art cap a Roma, que també va rebre una gran quantitat d’immigrants grecs.

Algunes de les construccions que es varen dur a terme durant aquesta època van ser:

· La torre d’Agripa amb l’estatua d’Eumenes II sobre una quadriga i una altre d’Agripa (178 ane.).

· Temple circular dedicat a Roma i a August vora el Partenó (27 ane.)

· L'Odèon d'Herodes Àtic a la pendent meridional al segle II.

· La Porta Beulé, una nova entrada a l’Acròpolis que es va construir davant els propileus al segle III.

Encara que la civilització grega no va desaparèixer, globalment va ser menys creativa a partir d’aquets moment. No obstant això, la cultura grega va continuar expansionant-se a altres llocs (com, per exemple, a l’Occident europeu) de la mà de Roma, que va adoptar l’hel·lenisme com a propi, tot intentant de conservar-lo i de difondre.

Bibliografia

- BLAS ARTIRIO; GÓMEZ CANO; et altri, Patrimonio de la Humanidad. Europa mediterránea II, Ed. Planeta, Madrid, 1999

- BOATSWAIN; NICOLSON, Un viaje por la historia de Grecia, Celeste Ediciones, Madrid 1991

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982

- MARTIENSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1967 (1958)

- SOALUCE BLOND, José Ramón, Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento, Universidade de Coruña, Servizio de Publicacións, 2008

- WOODFORD, Susan, Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Ed. Guatavo Gili S.A., Barcelona, 1985 (1982)