5.1. La reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes

Com hem dit amb anterioritat, durant l’època de Pèricles (443 – 429 ane.) Atenes va viure un període d’esplendor polític, econòmic i cultural. L’auge d’Atenes va anar acompanyat de la reconstrucció de l’acròpolis, que va començar cap el 447 ane. sota la direcció de Fídies.

El primer edifici que es va construir va ser el Partenó en honor a Atena Parthenos (Atena Verge) entre el 447 i 438 ane. per l’arquitecte Ictinos. El temple es distingeix per l’harmonia de les línies, la perfecció de l’execució, la riquesa i la bellesa de les decoracions. Constitueix una gran demostració de gratitud de la ciutat a la deessa protectora. A les mètopes, veiem representats mites en els que participa Atena, i al fris interior, el famós relleu de la processó de les Panatenees. Amés, al frontons hi ha la representació de dos moments de la vida de la deessa: el seu naixement (del cap de Zeus) a l’est, i la seva disputa amb Possidó a l’oest.

Imatge de Gladis en f/1.8

L’arquitecte Mnesicles va construir els Propileus entre el 437 i el 432 ane. per fer que l’entrada de l’acròpoli fos solemne i monumental. Els Propileus es combinen perfectament l’arquitectura dòrica i les columnes d’estil jònic que delimiten la rampa d’accés per on passava la processó de les Panatenees. Al costat hi havia la pinacoteca, que guardava un conjunt de pintures de temàtica mitològica realitzades per la ma de Polignot.

Imatge de mastodon72

Calícrates, entre el 430 i 420 ane. es va construir el temple d’Atena Niké, d’estil jònic. Al seu fris veim escenes de les batalles entre els grecs i els perses amb presència de Zeus, Atena i Possidó, i a l’interior hi havia l’estàtua de Niké Àptera. Amés, posteriorment es va fer una balustrada amb figures de Victòries.

Imatge de prodrigues.arq

El darrer edifici de la nova reorganització va ser l’Erectèon, realitzat el 406 ane. per l’arquitecte Filocles. És un edifici que va superar desnivells i problemes d’espai on es recollien els cultes més antics i tradicionals d’Atenes. A la part occidental hi ha els antics altars en honor a Posidó, i a la part oriental destaca l’altar d’Atena Políade on es va col·locar una antiga estàtua de fusta de la deessa il·luminada nit i dia. A la Sala d’Atenas’hi guardaven obres d’art antiquíssimes i els trofeus de les guerres perses.

Imatge de Deyanira2009

També es varen reconstruir temples menors –l’Atena Hygiea– i altres edificis relacionats amb el culte, com l’Arrhephóroi, un edifici públic que recollia els objectes de bronze d’Atenes i que feia de dipòsit d’armes. A les pendents de l’acròpoli també s’hi van fer canvis, com la construcció de l’Odeó, una sala dedicada a les representacions musicals. A l’oest del teatre, es va fer el santuari d’Asclepi, déu de la medicina, devora una font sagrada. També es va construir el temple de Dionís Eleuteri i s’hi va col·locar una estàtua criselefantina.

A l’acròpoli de Pèricles s’accentua el caràcter sagrat per les nombroses estàtues i ofrenes votives que hem trobat als Propileus, els temples i els recintes dels santuaris. Algunes d’aquestes estàtues eren obra de Fídies, com l’Atena Parthenos, l’Atena Promachos (la gran Atena de bronze) i l’Atena Parnopi.

Tenim altres estàtues com l’Epipyrgídia (de la deessa Hécate), un cavall de Troia en els que veim com els soldats grecs guaiten i un retrat de Pèricles. Més tard, arribaran les ofrenes votives de prínceps estrangers, com Alexandre Magne (334 ane.) que va donar 22 escuts de bronze a la ciutat, Antíoc de Síria (175-164 ane.) que var donar una ègida de bronze daurat amb el cap de Medusa, i Àtal rei de Pèrgam (159-138 ane.) va entregar un conjunt d’estàtues que representaven la Gigantomàquia, l’Amazonomàquia i la batalla de Marató.

Bibliografia

- DEGRASSI Nevio, La acrópolis de Atenas, Cupsa editorial, Madrid, 1982